REVISTA DEL VINALOPÓ Nº 21

Description

Aquells que demà ja no complirem 50 anys, alguns de nosaltres, encara vam poder delectar-nos amb un món rural
en transició: l’arada d’orelló enganxada a aquella mula que, en arribar al seu retir diari, bevia en la pila de pedra al costat de l’aljub, les messes i el rugló en l’era per a trillar, els bestiars agostejant i assaciant la seua set en cadolles i abeuradors,… Una manera de vida que es va esvair fugaçment.
Un món en obsolescència del qual només ens queden testimoniatges solitaris, evocadors d’un temps que no tornarà mai més.
Són activitats agropecuàries que havien anat heretant la tècnica ancestral de la construcció en pedra seca, senzilla alhora que econòmica, per a donar complida satisfacció a les necessitats d’infraestructures més bàsiques: cucos, barraques, majanos, refugis de picapedrers, mines i galeries, entre altres. Les noves tecnologies i un model econòmic que captava insaciablement mà d’obra llauradora per a la indústria havien causat el desús i abandó.
La seua desaparició estava afavorida per les bondats del progrés: l’expansió urbanística, les grans infraestructures i
les transformacions parcel·làries d’una agricultura extensiva. Sense tot just adonar- nos, una infinitat de construccions quedaven convertides en monuments de
pedra immòbils.
La Llei 4/1998 del Patrimoni Cultural Valencià va posar cert fre. Vint anys després, l’Ordre 73/2016 que declarava bé de rellevància local immaterial la tècnica constructiva tradicional de la pedra en sec donava un nou impuls. Si bé, ha sigut la recent inscripció dels Coneixements i tècniques
de l’art de construir murs en pedra seca en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO, resolució del 28 de novembre
de 2018, la que ha de convertir-se en l’impuls definitiu per a la seua precisa consideració universal. En tal sentit, ens
congratulem amb la iniciativa de l’Ajuntament del Pinós, que acollirà durant els dies del 18 al 20 d’octubre d’enguany la X Trobada d’Estudi per a la Preservació del
Patrimoni de la Pedra Seca. És innegable l’interés creixent que ha despertat en els últims anys la recuperació
d’un coneixement heretat generació rere generació. El seu estudi i divulgació cristal·litza amb major freqüència en diverses publicacions. Així, la Revista delVinalopó s’uneix a aquesta tendència, dedicant l’apartat del Dossier a aquest
menester i col·laborant en la seua conservació amb l’únic mitjà al seu abast, la difusió.
L’extensió d’aquesta publicació no permet abordar la qüestió amb major amplitud; no obstant això, volem que
servisca la present com una mostra del conjunt, amb l’esperança que siga una eina útil per a sumar a les ja existents.
Des de la direcció de la revista només ens resta desitjar que tant el Dossier com els apartats Vària i Op. Cit. siguen grates i en gaudisca el lector, els investigadors i el públic en general i, com no, els nostres fidels socis-col·laboradors, sense el suport dels quals seria inviable l’aventura
d’aquest nou número.