REVISTA DEL VINALOPO Nº 11 – Cultura del territori

Description

El paisatge ha adquirit en els últims anys a Europa un interès social i polític creixent, que s’ha concretat en dos documents de caràcter internacional: l’Estratègia Territorial Europea, aprovada en 1999 en Postdam (Alemanya) pels ministres responsables d’ordenació del territori de la Unió Europea, i la Convenció Europea del Paisatge, posada a signatura pel consell d’Europa, en l’any 2000 en la ciutat italiana de Florència. Aquests dos documents han estat la referència per a la redacció de la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat Valenciana, d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge (LOTPP), que ha suposat un gir normatiu fonamental cap a les noves variables que cal atendre quan qualsevol municipi tracta de planificar la seua situació territorial i urbanística.
En el preàmbul del Conveni Europeu del Paisatge s’assenyala que aquest ocupa un paper important d’interès general en els camps cultural, ecològic, ambiental i social, i constitueix un recurs favorable per a l’activitat econòmica, contribuint al benestar dels éssers humans i a la consolidació de la identitat europea. A més, se’n realitza la següent definició: “qualsevol part del territori tal com és percebuda per les poblacions i el caràcter de les quals resulta de l’acció de factors naturals i/o humans i de les seues interrelacions”; és a dir, en el paisatge conflueixen les percepcions dels seus habitants.
Aquesta idea del paisatge com a territori percebut constitueix un concepte de convergència entre les diferents disciplines d’estudi d’aquest i implica compromisos molt importants per a les polítiques paisatgístiques.
Aquestes haurien de promoure una gestió que conservara els valors identitaris dels col·lectius locals, sense paralitzar la pròpia evolució dels paisatges, immersos en la mateixa dinàmica que els processos de transformació accelerats que comporta la societat actual. Ha sigut sobretot en els últims anys que hem assistit a un creixement desordenat de la urbanització en el territori, primer en forma de polígons industrials i més tard amb el creixement dels nuclis urbans tradicionals i l’aparició de nombrosos as sentaments residencials dispersos, amb major o menor fortuna segons els
casos, però sempre aïllats de les dinàmiques urbanes tradicionals.
La nova legislació valenciana en matèria de territori i paisatge pretén superar els plantejaments obsolets existents, dotant de major flexibilitat els documents d’ordenació del territori. En la dècada de 1980, els diferents plans generals municipals estaven massa lligats a criteris de planificació estratègica econòmica i deixaven de banda els valors i les potencialitats reals del territori que s’estava ordenant. Ara s’aposta per l’estratègia territorial, en la qual té una singular importància la participació del conjunt dels ciutadans, justificant així la voluntat d’identificar les aptituds de les diferents parts del territori per a garantir la sostenibilitat real i millorar-ne la competitivitat. De fet, en l’article 2 de la LOTPP, en establir els objectius d’aquesta norma, s’exposa que “els objectius de l’ordenació del territori i el desenvolupament urbanístic a la Comunitat Valenciana són la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i el desenvolupament sostenible”. En els posteriors textos legislatius de desenvolupament, s’especifiquen quins conceptes són els que el legislador valencià estableix com a qualitat de vida i desenvolupament sostenible, incidint sobre aspectes tals com: paisatge, habitatge, litoral, aigua, infraestructures, prevenció de riscos naturals
i induïts, recuperació de centres històrics, millora dels entorns urbans, revitalització del patrimoni rural, promoció del patrimoni cultural, protecció del medi natural, accions amb incidència sobre els recursos naturals com sòl i aigua, eficiència energètica, foment de les energies renovables, conservació i desenvolupament del sistema agrari valencià i el tractament territorial diferenciat.
Aquesta nova realitat de l’ordenació del territori valencià fa necessària la realització d’investigacions, projectes i publicacions que faciliten el coneixement
i la comprensió de la realitat del territori; i això és el que aconsegueix aquest número de la revista Vinalopó. Els diferents autors dels articles que es publiquen tracten de desgranar diversos aspectes del paisatge de les comarques del Vinalopó amb gran aplicació en les polítiques locals, especialment en aquests temps en els quals es fa imprescindible la reflexió sobre les estratègies que s’han de seguir.
A les comarques del Vinalopó existeix una sèrie de paisatges condicionats per les estructures geològiques de les serralades Bètiques (amb direcció general SSW-NNE) que estan travessades per la fossa estructural del riu Vinalopó (amb direcció general NNW-SSE). Des de Banyeres de Mariola fins a Santa Pola, el riu Vinalopó va deixant tres valls fonamentals, que donen nom a les tres comarques en les quals se subdivideix aquest territori: Alt, Mitjà i Baix Vinalopó. En cadascun dels tres casos, l’estructura general dels paisatges s’organitza en un sector central, pel qual discorre el riu Vinalopó, i una sèrie de subconques endorreiques i de passadissos interiors entre les diferents serres que traspassen aquests espais, com són els casos de la conca de Cabdet i la de Salines al nord, o els passadissos de Monòver-el Pinós, la Romana-l’Alguenya o els Fondons, a la vall mitjana. Compartimentant aquestes zones, s’eleven les serres de Salines, Cabrera, l’Ombria, la Pedrera, el Reclot, l’Algaiat i Crevillent, a l’oest, i les de la Solana, la Fontanella, l’Arguenya, el Sit, Águilas, Tabaià i Caraiala, a l’est. Després de passar la ciutat d’Elx, el riu discorre per un gran con de dejecció que s’obri des de Torrellano fins a Crevillent, per a desembocar en l’antiga Albufera d’Elx, encara que ara existisca una desembocadura artificial que utilitza l’assarb del Conveni, en la platja del Tamarit, a Santa Pola.

Aquestes comarques estan compostes per una sèrie de municipis que han sabut adaptar-se als diferents cicles de desenvolupament i crisi econòmica.
El col·lectiu humà comarcal ha evolucionat amb els canvis socioeconòmics i, amb ells, també s’han transformat els seus paisatges. En aquest
punt és on els autors contribueixen al coneixement i la difusió dels valors paisatgístics d’unes comarques tan singulars com les del Vinalopó, sotmeses a nombroses tensions territorials i socials. Amb la labor desenvolupada per aquests professionals, els responsables municipals tenen una important eina per a actuar de forma sostenible sobre el seu territori municipal, en la línia que marca l’actual legislació valenciana, evitant la visió egocentrista que ha imperat en el planejament urbanístic en els últims anys i dirigint-se cap a una postura fonamentada en la sostenibilitat de les futures accions i en la valoració personal que els propis habitants tenen dels municipis del Vinalopó.