REVISTA CEL VINALOPÓ Nº 24 Rafael Azuar Carmen

Description

L’any 2021 és el del centenari del naixement de l’escriptor Rafael Azuar Carmen en la partida de Perleta d’Elx. La professió de mestre del seu pare va suposar que la seua criança fora en una altra de les comarques del Vinalopó, ja que en el lloc il·licità només va residir els seus primers sis mesos de vida en traslladar-se la seua família posteriorment a Monòver, seguint l’itinerari professional del seu progenitor. Aqueixa experiència va generar els seus vincles amb el Vinalopó Mitjà que tindria també una consumació literària quan en els anys seixanta es va desplaçar a Salines, on va passar deu dies observant els costums dels seus habitants i la seua existència al poble, donant origen a l’obra Modorra amb la qual va obtindre el prestigiós Premi Café Gijón de novel·la curta en 1967, títol que va rebre crítiques favorables en editar-se en format de llibre i pel qual l’autor sempre va sentir una especial predilecció.
Però l’obra d’Azuar va ser molt més àmplia i la va desenvolupar sobretot des del poble de la província de Tarragona en el qual va exercir cinc anys com a mestre, la Villela Alta, i des d’Alacant especialment, on va residir la major part de la seua vida. Va cultivar la poesia, la novel·la, la narrativa breu, la col·laboració periodística amb articles sobre literatura i els llibres escolars. En els anys cinquanta i seixanta va viure els seus millors moments literaris amb edicions de la seua novel·lística en editorials nacionals, ja que va situar una de les seues obres entre els finalistes del Premi Planeta.
El CEL Vinalopó, que ha format part de la comissió del Centenari Azuar, ha volgut sumar-se a través de la Revista del Vinalopó a l’efemèride que recorda la seua literatura, en revisar-se i valorar-se des de l’actualitat en un dossier especial coordinat pel politòleg i sociòleg José Ferrándiz Lozano, comissari del Centenari.
En aquestes pàgines es pondera la seua narrativa dins del realisme social d’ambient rural que es donava en l’època, així com les peculiaritats d’una interessant obra poètica en diferents dècades que es reivindiquen ací al no haver sigut tinguda en compte amb la justícia que es mereix. Es registra el llistat complet dels seus llibres publicats amb un catàleg comentat, s’evoca la visió que va tindre del poeta Miguel Hernández, a qui va dedicar poemes, articles i una cèlebre conferència; s’analitza el tractament que va fer de la dona com a víctima social en una de les seues novel·les curtes, s’estudia l’aproximació de l’art a les seues edicions a través de les portades que li van dibuixar i van pintar artistes coetanis, i fins i tot s’aporten informacions documentades sobre la persecució franquista de la seua família en els primers anys de postguerra.
En aquests textos que donen una visió actualitzada de l’autor signats per especialistes en la seua obra com José Ferrándiz Lozano i el filòleg Manuel Valero Gómez, per la bibliotecària Cristina Llorens Estarelles, per l’expert hernandià Aitor Larrabide Achútegui, director de la Fundació Miguel Hernández, per un equip de l’Associació Valenciana de Sociologia, compost per Diana Jareño Ruiz, Mari Ángeles Abellán López i Zeus Sergio Domínguez Rubio, per la historiadora d’art Juana María Balsalobre García i per l’historiador Carlos Salinas Salinas. Tots aquests treballs configuren una necessària recuperació de l’autor que permeta obrir noves línies d’investigació.
La secció de Vària recull quatre articles, dos dels quals ens parlen de les relacions dels habitants de la nostra comarca, amb les poblacions veïnes més pròximes, situades a la Regió de Múrcia: “Una esperanza de futuro: alicantinos en Yecla entre 1891 y 1895” i “La frontera oriental: el Cantón y los Martínez”.
Els dos articles restants ens introdueixen en “Los bienes de propios en los proyectos ilustrados del reinado de Carlos IV” en algunes de les nostres poblacions, i, per a acabar amb “La administración de la justicia en la Novelda del siglo xvi. Delitos, torturas, pena capital, corporal, vergüenza pública y violencia machista”.
Per segon any consecutiu incorporem la memòria i la sèrie climàtica de les nostres comarques del Vinalopó i finalitzem aquest número amb la secció d’Op. cit., que destinem a la recensió d’algunes de les publicacions més rellevants de les nostres comarques, banyades pel riu Vinalopó.