Va comen\u00e7ar l\u2019any 1998 i ja s\u00f3n dotze els n\u00fameros de la Revista del Vinalop\u00f3 que han vist la llum. Una atenta mirada per estes dotze publicacions ens
\nrevelen que els temes elegits com a proposta principal o dossier de la revista, n\u2019han sigut molts i variats: la cultural popular, el paisatge i el territori, tamb\u00e9
\nels 150 anys de l\u2019arribada del tren a la comarca, la topon\u00edmia, la implantaci\u00f3 del franquisme o la situaci\u00f3 de la dona. La traject\u00f2ria de la Revista del Vinalop\u00f3
\ndemostra que ha recollit les inquietuds dels socis i col\u00b7laboradors en un marc de pluralitat, respecte i toler\u00e0ncia cap a totes les idees i opinions que formen la
\nnostra societat.
\n\u201cDe Negr\u00edn a Franco\u201d, a m\u00e9s de ser el dossier de fons d\u2019esta revista, va ser el t\u00edtol gen\u00e8ric amb el qual el Centre d\u2019Estudis Locals (CEL) del Vinalop\u00f3 va portar
\na terme el passat mes de mar\u00e7 un cicle de confer\u00e8ncies, exposicions i projeccions cinematogr\u00e0fiques, organitzades conjuntament amb la Comissi\u00f3 C\u00edvica d\u2019Alacant per la Recuperaci\u00f3 de la Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica, amb motiu del 70\u00e8 aniversari del final de la guerra civil.
\nNo est\u00e0 de m\u00e9s recordar que la comarca on vivim va ser seu i testimoni accidental de les vicissituds que van envoltar l\u2019eixida del pa\u00eds del President del Govern de la Rep\u00fablica, Juan Negr\u00edn, i del seu Govern. De les reunions amb els militars de l\u2019Estat Major com Casado, Miaja o Matallana. Llocs hist\u00f2rics com la Posici\u00f3n Yuste, enclavats en la finca el Poblet de Petrer, on va tenir lloc l\u2019\u00faltima reuni\u00f3 del govern republic\u00e0. L\u2019aer\u00f2drom del Fond\u00f3, a Mon\u00f2ver, la Posici\u00f3n Dakar, lloc de reuni\u00f3 del Bur\u00f3 Pol\u00edtic del Partit Comunista, hui desaparegut, i altres menys rellevants com la Subsecretaria del Ex\u00e8rcit, enclavat al col\u00b7legi Emilio Castelar, d\u2019Elda, hui Padre Manj\u00f3n. Encara que ens s\u00e0pia mal, tots estos llocs es troben en l\u2019actualitat, oblidats i sense protecci\u00f3 pel que fa a la seua conservaci\u00f3 i posada en \u00fas; el seu valor hist\u00f2ric i patrimonial com a empla\u00e7aments de la mem\u00f2ria, continuen sense ser reconeguts pels poders locals i supramunicipals que haurien d\u2019ocupar-se\u2019n, a pesar dels m\u00faltiples estudis i catalogacions posats sobre les seues taules.
\nConv\u00e9 recordar que el CEL-vinalop\u00f3 va presentar en novembre de 2008 davant la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, una petici\u00f3, d\u2019acord amb la Llei de Patrimoni Valenci\u00e0, en qu\u00e8 sol\u00b7licitava que el Poblet, els seus jardins i el seu entorn foren declarats B\u00e9 d\u2019Inter\u00e8s Cultural (BIC), per tal d\u2019assegurar, a m\u00e9s de la seua conservaci\u00f3, la possibilitat de ser visitat. Fins la data no ha rebut cap resposta.
\nL\u2019inter\u00e8s per con\u00e8ixer millor la Guerra Civil i la repressi\u00f3 posterior es palpa al carrer. Durant les jornades celebrades amb motiu del 70\u00e8 aniversari hem comprovat que les noves generacions s\u2019acosten a les confer\u00e8ncies amb ganes de con\u00e8ixer la veritat de tot all\u00f2 referit a la II Rep\u00fablica, el colp d\u2019estat, la guerra civil i la repressi\u00f3 de la postguerra, manipulada i tergiversada durant tants anys. Fills i n\u00e9ts de persones desaparegudes encara es demanen on deuen estar enterrats els seus pares. Setanta anys despr\u00e9s d\u2019aquella matan\u00e7a, encara hui es busquen i s\u2019obrin fosses oblidades amb sers estimats, h\u00f2mens i dones que van defensar amb la seua vida la legalitat republicana i que tenen hui com a principal exponent la recerca i exhumaci\u00f3 de les restes del poeta Federico Garc\u00eda Lorca, assassinat a Granada durant els primers dies de la contesa. Recentment el Partit Socialista Obrer Espanyol ha rehabilitat, a t\u00edtol p\u00f2stum el que va ser President del Govern de la Rep\u00fablica, Juan Negr\u00edn, i d\u2019altres socialistes expulsats poc despr\u00e9s de acabar la guerra. L\u2019estrat\u00e8gia pol\u00edtica de
\nNegr\u00edn, \u201cResistir o vencer\u201d, volia mostrar una actitud de for\u00e7a alhora que es negociava una pau sense repres\u00e0lies. Esta pol\u00edtica del final de la guerra va generar
\nla incomprensi\u00f3 i el rebuig dels alts militars i dels partits pol\u00edtics que donaven suport al govern. La resist\u00e8ncia a ultran\u00e7a amb un ex\u00e8rcit sense a penes armes
\ni una poblaci\u00f3 famolenca, cansada de bombardeigs i calamitats va produir una ruptura entre les forces pol\u00edtiques de la Rep\u00fablica i va acabar amb una hostilitat oberta envers els comunistes i un desprestigi sobre la persona de Juan Negr\u00edn que ha durat molts anys. El Cap del Govern comprenia que la natura del feixisme representat en el General Franco, feia impossible \u201cuna pau honrosa\u201d. Hi havia una possibilitat: aguantar fins a l\u2019esclat de la II Guerra Mundial, que es preveia proper, i organitzar l\u2019evacuaci\u00f3.
\nCada dia en s\u00f3n m\u00e9s els historiadors que opinen que la figura de Juan Negr\u00edn \u00e9s comparable a la d\u2019altres estadistes europeus de la talla de Winston Churchill
\no de Charles de Gaulle. Recentment escrivia l\u2019historiador E. Moradiellos que \u201c… Juan Negr\u00edn se convirti\u00f3 en el m\u00e1ximo antagonista del general Franco, Negr\u00edn
\nlleg\u00f3 a personificar el esp\u00edritu de resistencia republicano y con la derrota se convertir\u00eda en el chivo expiatorio de todos los fracasos\u201d. S\u00f3n reveladores les paraules de Dolores Ibarruri en una entrevista concedida a Jaime Camino que deia \u201c…cuando se haga la historia de la guerra de Espa\u00f1a, la verdadera historia, la personalidad de Negr\u00edn aparecer\u00e1 con toda la fuerza, desde el punto de vista de lo que hizo, de lo que intent\u00f3 y de lo que pudo realizar.\u201d
\nVeiem com en la mesura que avan\u00e7a el coneixement de la hist\u00f2ria, el General Franco i els seus generals s\u00f3n reprovats i condemnats por institucions i particulars. Expulsat en els seus or\u00edgens per les Nacions Unides, hui \u00e9s l\u2019Audi\u00e8ncia Nacional la que acusa Franco i els seus generals de cometre crims contra la humanitat. Amnistia Internacional denuncia els milers de desapareguts. El Congr\u00e9s dels Diputats va condemnar el franquisme l\u2019any 2002. Fa poc, la coneguda Llei de Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica, aprovada a finals de l\u2019any 2007, encara que insuficient en molts aspectes, declara la il\u00b7legitimitat dels tribunals i dels Consells de Guerra del Franquisme aix\u00ed com les condemnes i sancions dictades. Esta llei contempla el dret a la reparaci\u00f3 moral i personal dels h\u00f2mens i dones que van lluitar pel Govern leg\u00edtim de la Rep\u00fablica i declara radicalment injustes les condemnes.
\nEstem veient com en la mesura que els historiadors van traient a la llum testimoniatges i documents que mostren la brutal repressi\u00f3 exercida pels vencedors
\nen acabar la guerra, podem calibrar la magnitud de l\u2019extermini exercit sobre un poble desarmat i ven\u00e7ut.
\nPor \u00faltim, cal ressenyar que amb el present n\u00famero de la Revista del Vinalop\u00f3, \u201cDe Negr\u00edn a Franco\u201d, volem contribuir a millorar el coneixement i la interpretaci\u00f3 dels esdeveniments de la nostra hist\u00f2ria comarcal, ocorreguts durant la guerra i civil i el primer franquisme. Articles que parlen dels llocs de la mem\u00f2ria, les col\u00f2nies escolars, la repressi\u00f3, la just\u00edcia popular, els problemes de la ind\u00fastria i l\u2019agricultura durant la guerra i el \u201cNou Ordre\u201d de Franco, conviuen amb un estudi sobre l\u2019esgl\u00e9sia de Santiago, en Villena, o el regnat de Fernando VII. Segons elnostre parer, paga la pena endinsar-se en les p\u00e0gines de la Revista i seguir donant suport esta modesta tasca que realitza el CEL-vinalop\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El present n\u00famero de la Revista del Vinalop\u00f3, \u201cDe Negr\u00edn a Franco\u201d, volem contribuir a millorar el coneixement i la interpretaci\u00f3 dels esdeveniments de la nostra hist\u00f2ria comarcal, ocorreguts durant la guerra i civil i el primer franquisme. Articles que parlen dels llocs de la mem\u00f2ria, les col\u00f2nies escolars, la repressi\u00f3, la just\u00edcia popular, els problemes de la ind\u00fastria i l\u2019agricultura durant la guerra i el \u201cNou Ordre\u201d de Franco, conviuen amb un estudi sobre l\u2019esgl\u00e9sia de Santiago, en Villena, o el regnat de Fernando VII. Segons elnostre parer, paga la pena endinsar-se en les p\u00e0gines de la Revista i seguir donant suport esta modesta tasca que realitza el CEL-vinalop\u00f3<\/p>\n","protected":false},"featured_media":559,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"product_brand":[],"product_cat":[],"product_tag":[],"class_list":["post-875","product","type-product","status-publish","has-post-thumbnail","first","instock","shipping-taxable","purchasable","product-type-simple"],"yoast_head":"\n