La secular desestructuració territorial, cultural i política de les terres regades pel Vinalopó, al costat de la marca dualitat històrica (terra de frontera amb terres murcianes); soci-lingüística (valencià  vs. castellà); i, econòmica (agricultura  vs. indústria) ha tingut un evident reflex en els processos d’investigació històrica realitzats des dels diversos pobles que integren aquesta àmplia comarca natural.

A causa d’eixa falta d’homogeneïtat sociocultural, combinada paradoxalment amb un excés de localisme, els pobles del Mitjà i Alt Vinalopó no van saber enganxar-se al tren de la celebració de congressos d’estudis comarcals desenvolupats al llarg de tota la geografia valenciana, a l’empar del procés d’autonomia i de reafirmació cultural de les senyes d’identitat comarcals. Així per exemple, i en l’àmbit geogràfic més pròxim, els celebrats de la Marina Alta (1982), l’Alcoià- Comtat (1985) o del Camp d’Alacant (1987) no van tindre reflex en la conca del Vinalopó fins a juny de 1997, quan es va celebrar, a Petrer i Villena, l’I Congrés d’Estudis del Vinalopó, com a homenatge a José Mª Soler García, eminent historiador i arqueòleg villenero mort en 1996.

Aquella primera trobada va suposar la cristal·lització d’un enfocament supralocal que va provocar una inflexió en el panorama de la investigació històrica als pobles de la conca del riu Vinalopó, perquè va permetre posar en contacte a un bon nombre persones interessades en la creació i difusió de les Ciències Socials en l’àmbit de les terres del Vinalopó. D’aquell primer congrés va sorgir el mandat implícit per a un bon nombre d’assistents i organitzadors de crear un centre d’estudis comarcals, semblant als ja existents en altres comarques veïnes, cas del Institut d’Estudis del Baix Vinalopó (1992) o del Institut d’Estudis de la Marina Alta (1985). Així, i entorn al ja constituït Centre d’Estudis Locals de Petrer, que posteriorment permutaria la seua denominació oficial el del CEL del Vinalopó, es va aglutinar un grup de docents de llavors ensenyaments mitjans (hui Educació Secundària), joves investigadors recentment eixits de l’àmbit universitari i estudiosos de l’àmbit local, que sentien la necessitat de superar les fronteres culturals municipals com a estratègia de desenvolupament de la investigació i la creació de continguts educatius, a l’empar del desenvolupament de la LOGSE (1990-2006). Grup d’amics i companys que, constituïts en consell de redacció, a la fi de 1998 i després de mesos de treball i de cerca de finançament, va traure a la llum el primer número de la qual es va denominar com a Revista del Vinalopó.

Revista que, amb el seu 25 números editats, es constitueix en una poderosa eina de comunicació i integració de les comarques del Vinalopó; de tots els pobles i col·lectius que viuen en les riberes d’aquest riu-rambla, des de les ciutats industrials (Elx, Elda o Villena) fins als xicotets pobles (el Fondó dels Frares, el Fondó de les Neus, l’Alguenya, Romana, Salines, la Canyada, el Camp de Mirra o Beneixama), passant per les viles en creixement (Santa Pola, Crevillent, Asp, Novelda, Petrer o Saix) i els pobles agraris en transformació (Monòver, Monforte, el Pinós, Biar o Banyeres de Mariola). Des de 1997 fins a l’actualitat múltiples activitats han tingut al CEL Vinalopó com a promotor o com a col·laborador actiu. La línia editorial sempre ha tingut un gran protagonisme bé mitjançant la publicació de la ja comentada Revista del Vinalopó, bé amb les col·leccions l’Algoleja (11 títols) i Punt d’Encontre (3 títols)

Fructíferes línies editorials que van ser complementades amb l’organització de tres congressos d’estudis comarcals: el ja comentat de Petrer-Villena (juny, 1997) sota l’eix “Aigua i Territori”; el segon a Monòver (març, 2001) amb la temàtica central del Patrimoni Històric; i, el tercer, celebrat a Novelda (març, 2009) amb motiu de la commemoració de l’IV centenari de l’expulsió dels moriscos. Intensa labor editorial que va comportar la cerca de finançament tant a nivell intern (captació, fidelització i increment gradual de socis) com a extern, cas d’organismes i institucions amb línies d’ajudes específiques (Institut de Cultura “Juan Gil-Albert”, de la Diputació d’Alacant i Institut “Ramon Muntaner”) i la col·laboració d’ajuntaments de les comarques.
La crisi econòmica deslligada a partir de 2008 va portar retallades i reducció de la inversió pública en la Cultura i per extensió en l’ajudes a col·lectius culturals com el nostre. Fi de cicle econòmic que va coincidir amb la renovació dels càrrecs directius fundadors (febrer, 2009). Nou equip directiu que, enfront dels reptes de la nova conjuntura econòmica, es va veure obligat a adoptar mesures que asseguraren la continuïtat de l’associació i el manteniment de l’activitat; al mateix temps que l’atenció i contínua motivació dels socis pel projecte i la presència social i cultural activa del CEL Vinalopó.

Noves línies de treball van ser obertes: la deslocalització de les activitats de l’associació; la contínua comunicació i atenció als socis, a través del correu electrònic i la xarxes socials; la signatura de convenis de col·laboració amb associacions i institucions, cas de les diferents seus universitàries existents en el territori del Vinalopó o fundacions culturals (Paurides González Vidal, d’Elda; i, José Mª Soler, de Villena); la col·laboració activa amb activitats anuals de diversos col·lectius, cas de les fires del llibre en diverses poblacions, en els “Trobades d’Escoles en Valencià”, en la Nit Estellés, etc.; la integració en fòrums i associacions de IDECOS (FIECOV i Espai Valor); la col·laboració i organització d’activitats conjuntes amb entitats similars de comarques limítrofes d’altres comunitats autonòmiques (Associació Torre Grande, d’Almansa, i CEL del Iecla i Nord de la Regió de Múrcia), etc.

La presència activa del CEL Vinalopó en tot el territori de les comarques del Vinalopó, la política de descentralització de les activitats i l’estrenyiment de relacions amb els agents culturals de cada localitat ha permés que el CEL Vinalopó s’haja convertit, de fet i de ple dret, en un agent cultural de la comarca.