REVISTA DEL VINALOPÓ Nº 17 TESTIMONIS DE PEDRA, 75 anys després de la Guerra Civil

10,00 

En Testimonis de pedra, 75 anys desprès de la Guerra Civil, el dossier
central del present número de la Revista del Vinalopó, oferim una visió a escala comarcal de bon nombre dels enclavaments protagonistes muts d’aquells moments històrics, conscients del creixent interès que desperten aquells edificis o paratges relacionats amb la nostra última contesa caïnita, els ecos i les conseqüències de la qual encara ressonen en la nostra societat.

9 in stock

Description

En Testimonis de pedra, 75 anys desprès de la Guerra Civil, el dossier
central del present número de la Revista del Vinalopó, oferim una visió a escala comarcal de bon nombre dels enclavaments protagonistes muts d’aquells moments històrics, conscients del creixent interès que desperten aquells edificis o paratges relacionats amb la nostra última contesa caïnita, els ecos i les conseqüències de la qual encara ressonen en la nostra societat.
La nostra atenció s’ha centrat en diversos focus. En els vestigis de caràcter
militar o polític en una zona situada en la rereguarda, fins al punt de ser
protagonista del final de la contesa, quan el front de guerra es replega i
concentra entorn del litoral de la nostra província; també en els llocs vinculats a l’enorme esforç d’acolliment de població que les nostres comarques van haver de suportar, en una clara mostra de solidaritat amb altres zones més castigades per les operacions bèl·liques. Tot açò va donar lloc a la instal·lació de desenes de colònies escolars, hospitals de sang, edificis de tot tipus per a famílies evacuades.
També, al costat de l’anàlisi dels vestigis defensius –actius o passius– i als
llocs d’acolliment estudiats de forma separada, altres estudis aborden de
forma global totes aquelles transformacions per a adaptar-se a una situació
excepcional en el marc concret d’un municipi.
I sobrevolant tot açò, el record d’una guerra que en moltes ocasions encara divideix la societat, quan ja queden molt pocs d’aquells soldats que hi van participar i no queda ningú que haguera tingut un pes polític o militar rellevant. Les maneres canviants d’enfocar i valorar aquells fets, els monuments commemoratius que tracten de conservar, poques vegades
de forma imparcial i no esbiaixada, el record d’aquella guerra pels qui van
voler dir-nos a crits les seues raons –a voltes, ni açò: els seus motius– per a
silenciar les contràries. Davant d’açò,cobra major importància la conservació raonable del patrimoni històric vinculat al conflicte; potenciat de manera que puga servir com a recurs educatiu, cultural, vinculat a un moment que poc pot enorgullir-nos, però que resulta necessari divulgar per a arribar a comprendre’l i aconseguir superar-lo, per a créixer com a comunitat sense la companyia de fantasmes del passat. A voltes, la neteja de la casa exigeix mirar baix de les estores.