REVISTA DEL VINALOPÓ Nº 15 LA CONSTITUCIÓ DE CADIS AL VINALOPÓ

Description

La proclamació de la primera constitució espanyola (1812) s’erigix en una fita cronològica que suposa el final de l’Edat Moderna i l’inici de
l’Edat Contemporània. Les comarques vertebrades pel riu Vinalopó van veure reflectides, en l’àmbit jurisdiccional i municipal, els canvis emanats de la legislació gaditana i del text constitucional; més si tenim en compte el caràcter quasi exclusivament senyorial del Vinalopó Mitjà i Baix Vinalopó. En aquest sentit, la incorporació dels senyorius jurisdiccionals va suposar
l’abolició de iure del règim senyorial, perquè impedia l’administració
de justícia per part de les diferents senyories, així com la supressió de la facultat de nomenar oficis municipals i l’abolició de les regalies i
privilegis. Canvis legislatius que van tenir conseqüències immediates en
la regulació de la vida municipal, per mitjà de la formació dels nous ajuntaments constitucionals, no subjectes al designi interessat dels titulars
dels senyorius; i, en l’estructura territorial municipal, amb el sorgiment
de nous municipis, al empar de l’article 310 del text constitucional gadità.
Febra municipalista que va quedar representada per les segregacions municipals produïdes, cas de Camp- Canyada, de Beneixama; el Pinós, de
Monòver; i els Fondons, d’Asp; i SantaPola, d’Elx.
Però, si en l’àmbit municipal l’ordenament gadità va tenir gran impacte,
també en el personal el Vinalopó ha quedat vinculat a les Corts de Cadis, donada la participació en aquestes d’un nombrós grup d’hòmens
oriünds d’aquestes terres o vinculats per residència. A la figura
de Juan Sánchez Andújar, rector de Saix i diputat pel regne de Múrcia,
estudiat en la Revista del Vinalopó, núm. 13 (2010), cal ara afegir els diputats Francisco Sirera i Riera, natural de Novelda; Antonio Pujalte
Mirambell, oriünd de Monfort; i José Lledó i Antón, canonge de la catedral
d’Oriola, però nascut a Elx. Tots ells, a excepció de l’últim, compten amb treballs que ens descobrixen il· lustres paisans fins ara desconeguts
pel gran públic.
A ells, i a aquest interessant moment del final de l’Antic Règim, de dissolució del règim senyorial, de transició a l’estat liberal, d’aires d’independència municipal, queda dedicat el DOSSIER d’aquest número. En el seu si, i junt amb aquells il·lustre ciutadans, sobreïx la figura del llegendari, quasi mític, Jaume Alfonso Juan, més conegut pel seu àlies, “el
Barbut”, de fonda transcendència en l’imaginari popular posterior, alhora
que conseqüència dels desajustos socioeconòmics inherents a la guerra
del Francès.
Com el lector podrà comprovar, i a diferència d’anys anteriors, la resta
de seccions habituals de la RV ha vist minvada la seua extensió, i inclús, no
ha tingut cabuda alguna d’elles en el present número. La reducció de les
ajudes públiques ha obligat a limitar el nombre de pàgines, d’acord amb
el pressupost. Reducció que ha obligat al reajustament de les seccions
editorials habituals, cas de la supressió del RECUPERA, la reducció del
VÀRIA, que ha impedit la publicació de bons i variats treballs d’investigació; alhora que en la secció OP. CIT s’arreplega una àmplia selecció de les millors publicacions editades al llarg de l’any 2012 en les comarques del Vinalopó.