ARQUITECTURES tradicionals de l’aigua A LES VALLS DEL VINALOPÓ

Description

Presentació d’un breu catàleg d’obres hidràuliques tradicionals

Fa un parell d’anys, a la presentació de les actes del II Congrés d’Estudis del Vinalopó dedicat al patrimoni històric comarcal, escrivíem sobre el curt horitzó de futur que tenen molts elements del patrimoni històric, social i comunitari per la desbocada activitat de la nostra societat capitalista. Plantejàrem la ineludible tasca de fer uns inventaris i catàlegs detallats de cadascun dels elements patrimonials perquè en quedem mostres documentades de les societats passades.

El llibre que ara presentem és el primer lliurament d’este treball que hom té l’obligació de fer. Un llibre dedicat a una part de l’extens patrimoni històric de les comarques del Vinalopó, a les obres hidràuliques tradicionals. Arquitectures de l’aigua en desús, abandonades i, en conseqüència, amb uns processos accelerats de destrucció. La pèrdua de funció de moltes obres tradicionals en aquesta societat industrial fa que els esforços destinats a preservar el patrimoni hídraulic ha d’encaminar-se inicialment a inventariar i catalogar els elements localitzats. Cal fer un vast catàleg dels patrimonis de l’aigua amb una acurada descripció referida a llur construcció, significat històric, funcions, context hidràulic i estat de conservació. Ja s’ha fet a diverses comarques valencianes i és una iniciativa que el Centre d’Estudis Locals del Vinalopó vol estendre a les nostres terres del migjorn valencià.

Per a desenvolupar aquesta tasca de catalogació cal una plena implicació d’institucions i organismes. Si alguna cosa tenim els centres d’estudis és la sensibilitat i capacitat per a llegir i analitzar el nostre entorn des d’uns objectius d’estudi, salvaguarda i reivindicació del patrimoni. Però sentim impotència quan no podem dur endavant projectes socialment necessaris per la ignorància i desinterés d’administracions i institucions. Diversos ajuntaments o entitats supralocals pressuposten subvencions dirigides a publicacions, mesures que haurien d’acompanyar-se d’ajudes encaminades a promocionar recerques i projectes col·lectius coordinats pels centres d’estudis. Abans de la imprescindible divulgació mitjançant les publicacions, cal una minuciosa, lenta i impagable investigació i assaig. L’Institut Ramon Muntaner, fundació privada dels Centres d’Estudis de Parla Catalana, ha reconegut aquesta imprescindible tasca de dinamització de recerques dels centres d’estudis i financia projectes i programes d’investigació col·lectiva. El llibre ara presentat és el resultat d’un ajut d’aquesta institució.

Les fitxes que arrepleguem a les pàgines d’aquest llibre no són totes les arquitectures de l’aigua de les Valls del Vinalopó. El llibre no és un inventari, no és una enumeració de tots els elements hidràulics dels paisatges del Vinalopó. Els recursos humans i financers no ho han permés. Possiblement, amb la implicació d’ajuntaments es podrien fer inventaris exhaustius del patrimoni hidràulic. L’elaboració d’un inventari amb la identificació i diagnòstic d’obres hidràuliques seria la primera fase per a la preservació d’un patrimoni fràgil que té el risc de desaparèixer. Una inicial fase que formaria part d’un projecte sociopolític assumit per les administracions públiques que han de vetllar per la manera de rescatar, conservar i preservar el patrimoni.